CONTE
|
És l' hora baixa al Camp de Tarragona, hora de plegar i deixar el tros per tornar cap casa. El Sol il·lumina amb els darrers rajos les parets del mas mentre la marinada fa moure les branques de les oliveres. En Vador, un fadrí jove i eixerit dels Pallaresos observa com els pàmpols, empesos pel vent, van corrent entre les rengleres dels avellaners, sort que enguany no ha plogut massa i s’ha pogut plegar les avellanes ben eixutes, també ja s’ha enllestit el vermar, una excel·lent collita, enguany s’el.laborarà un magnífic vi novell. Al poble es celebra la festa de la verema i avui, aquest vespre, hi ha ball. Hi haurà molta animació perquè vindra gent dels pobles del voltant fins i tot pujaran fadrins de Tarragona a festejar les nostres pubilles, segur que hi haurà xiquetes ben boniques per ballar. En Vador està badant una mica i s’en adona que si no espavila farà tard a l’envelat, ha hagut d’anar al Mas d’en Martí on viu el seu oncle per a que li donès l’escriptura de compra-venda d’una finca d’avellaners. Ja és apunt d’arribar a casa quan veu una noia pel camí que voreja la vinya, al braç hi du un cistellet amb herbes i va molt mudada, camina distreta i porta la faldilla graciosament arremangada agafant-se la roba amb la mà. De cop i volta veu en Vador,i deix anar la faldilla de seguida i el saluda amb un tímid però bonic somriure
En Vador obre uns ulls com un cabàs, però Xec, si és la Tiana, porta un vestit amb un estampat molt fi i elegant , cobrint-li les espatlles un mocador de blonda i du els cabells castanys recollits al clatell. Vador pensa: “ que bonica que és, el darrer cop que l’havia vist escurava soques d’avellaners i anava tota despentinada i guaita quin goig que fa”
Tiana es posa una mica vermella i amb la mà es recull el cabell per darrera l’orella i sense deixar de somriure li diu
Tiana deixa el cistellet d’herbes a terra i amb molta cura li posa bé la barretina. El pobre Vador no s’ho pot creure, i mentre es queda arrupit d’espatlles i deixa que Tiana li arregli la barretina pensa: “però realment li agrado a aquesta noia? No ho hauria cregut mai”.Una deliciosa olor de sajolida, farigola i orenga omple l’aire. Tiana s’aparta una miqueta i se’l mira amb els seus ulls verds
Ell somriu i li diu
Na Tiana rient recull el cistellet de terra i apressa el seu pas tot acomiadant-se de Vador
En Vador encara es va quedar una estoneta comtemplant amb els seus ulls color avellana com ella s’allunyava i de tant en tant es girava amb una bonica rialla al seus llavis, i ell plantat en aquell racó de camí va sentir com el seu cor s’enamorava d’aquella pubilla mentre es jurava que els seus noms quedarien gravats per sempre allà, al Pi Gros. I així és com aquesta parella dels Pallaresos es van enamorar, entre camps de vinyes i avellaners i així és com han nascut aquests gegants, amb amor. Eus aquí en Vador i la Tiana.
Escrit per
Margarida
Ramón 24 d'Octubre de 2004 - Bateig dels gegants dels Pallaresos, Vador i Tiana
|